Llei de regulació d'impostos i frau fiscal

    Comparteixi
    avatar
    Violant

    Nombre de missatges : 1467
    Ciutat / CiudadPuigcerdà Principat de Catalunya

    Fecha de inscripción : 06/04/2013

    Llei de regulació d'impostos i frau fiscal

    Missatge  Violant el Dg 08 Gen 2017, 18:44

    Violant escrigué:[rp]





      Llei de regulació dels impostos i el frau fiscal



      Títol I: Objecte de la llei.

      Article 1. Aquesta llei té per objecte establir les bases del procediment general per poder assegurar que tots els ciutadans del Principat de Catalunya compleixen amb el deure que estableix l'article VI de l'Estatut de la Ciutadania del Principat de satisfer els impostos que imposin el Govern i / o els ajuntaments.


      Títol II: Sobre els impostos.

      Article 2. Tenen competència per a imposar impostos als ciutadans, dins dels seus respectius àmbits:
      -Els Alcaldes de cada ciutat.
      -El Govern del Principat de Catalunya.

      Article 3. A efectes d'aquesta llei es consideren impostos del Principat

      - Els impostos municipals.
      - Les taxes d'amarratge.
      - Els impostos sobre tavernes.
      - Els impostos que el Govern pugui establir en un moment puntual.
      - Qualsevol altre tipus d'impost o taxa que en un futur s'estableixi


      Títol III Sobre els drets i deures dels ciutadans catalans i els estrangers.

      Article 4.Els ciutadans del Principat tenen el dret de ser informats dels impostos que els alcaldes i el govern vulguin aplicar. Per a això serà necessari que aquests publiquin els corresponents anuncis en els taulers públics de la vila i del Principat, respectivament (1). Ningú podrà al·legar desconeixement de l'existència d'un impost si aquest ha estat anunciat públicament

      Article 5. Els ciutadans del Principat tenen el deure de pagar els impostos posats pels alcaldes i el Govern del Principat dins el termini explicitat per fer-ho. En cas contrari hauran de pagar els recàrrecs corresponents.

      Article 6. Els estrangers que visitin el Principat estan subjectes als mateixos impostos que els ciutadans de Catalunya en totes les activitats que realitzin i que estiguin gravades amb algun dels impostos o taxes que es relacionen en l'article 3 d'aquesta mateixa llei.


      Títol IV: Sobre el frau fiscal i la seva denúncia.

      Article 7. Es considera frau fiscal la negativa per part d'un ciutadà o un estranger de satisfer els impostos d'un ajuntament o del govern del Principat de Catalunya.

      Article 8. El frau fiscal es considera un delicte de traïció d'acord amb el que estableix la lletra "b" de l'article XX del Títol IV del Codi Penal de Catalunya.

      Article 9. Als efectes d'aquesta llei, l'autoritat competent per fer les notificacions i elevar una denúncia al fiscal és l'Alcalde en cas d'impostos municipals i el Batlle en cas d'impostos del Govern.

      Article 10. Serà requisit previ per poder denunciar un ciutadà o estranger per frau fiscal que hagin transcorregut un mínim de 15 dies des de la prescripció del termini per satisfer l'impost sense recàrrec per demora.

      Aquest termini no és aplicable en el cas de les taxes d'amarratge. En aquest cas el procediment s'ha d'accelerar segons sigui el temps de permís d'amarratge concedit, de manera que no sigui inútil la denúncia. Per a això serà suficient que el Batlle, personalment o per mitjà del Cònsol del Mar o del Cap de Port, adverteixi públicament al capità del vaixell que inicia una denúncia per impagament de les taxes d'amarratge. Aquesta notificació es podrà fer un cop transcorregut la meitat del termini màxim d'amarratge concedit.

      Article 11. La denúncia ha de constar, almenys, de la següent informació:
      Nom i adreça del ciutadà, tipus d'impostos i / o taxes impagats, import degut amb recàrrecs inclosos i anunci públic dels impostos.

      Article 12. Es podran acumular, en una mateixa denúncia, deutes pendents de diferents períodes impositius a criteri de l'autoritat competent.

      Article 13. En qualsevol moment durant el judici, l'acusat pot aportar proves del pagament dels impostos amb els recàrrecs corresponents, encara que els hagi satisfet després d'iniciar-se el judici. En aquest cas i sempre que l'acusat no sigui reincident pel mateix tipus de delicte, el jutge pot tenir en compte el gest en el moment de dictar sentència.

      Article 14. En cap cas la condemna per frau fiscal suposa la condonació del deute. Aquesta continuarà existint i serà un agreujant en judicis posteriors per altres deutes que pugui contreure l'imputat.


      Títol V: Supòsits especials.

      Article 15. Els ciutadans que hagin estat de retir espiritual, de viatge fora del Principat o els malalts que no puguin sortir de casa (2), tenen l'obligació de satisfer el deute acumulat durant els primers 5 dies del seu retorn.
      En el supòsit que el pagament del deute en aquell moment comprometi la pròpia viabilitat econòmica podran demanar a l'autoritat competent un ajornament del pagament que li permeti continuar vivint sense perill de la seva economia. Aquest ajornament es pactarà cas per cas amb l'autoritat impositiva.

      Article 16. Els soldats que hagin estat prestant servei en els exèrcits del Principat durant més de 15 dies seguits i no hagin rebut una compensació econòmica per fer-ho, estaran exempts del pagament d'impostos durant aquest període de servei (3).

      Article 17. Els impostos creats i notificats per alcaldes que hagin accedit al càrrec mitjançant un assalt il·legal a l'Ajuntament, és a dir, sense autorització del President de la Generalitat o del Príncep de Catalunya, seran considerats il·legals i per aquest motiu els ciutadans no tindran la obligació de pagar-los.

      L'Alcalde legal que succeeixi l'assaltant ha de condonar tots aquests impostos quan accedeixi a la seva oficina. L'Alcalde en qüestió, no tindrà, però, l'obligació de retornar els impostos a aquells ciutadans que per no estar atents al que succeeix a la seva ciutat els hagin pagat.


      Disposició addicional
      Els alcaldes hauran d'adaptar les seves ordenances, presents i futures, a aquesta Llei. Mentrestant, en absència de norma local, aquesta llei tindrà caràcter subsidiari i podrà ser aplicada a qualsevol ciutat del Principat.


      Disposició derogatòria
      Queda derogada la Llei de regulació dels impostos del Principat i del frau fiscal d'1 de març de 1459 i totes les disposicions amb rang de llei o inferior, siguin de caràcter general o especial que s'oposin a aquesta Llei.


      Disposició final
      Tota modificació d'aquesta Llei, ha de contenir una redacció completa de les normes afectades.

      Aquesta Llei entra en vigor l'endemà de l'aprovació per les Corts del Principat.






      (1) Publicació en el Fòrum Oficial: a la Nau de la Vila (impostos municipals) i a la Fonda (impostos del Govern)
      (2) Morts IG per desconnexió i els que estan immobilitzats 45 dies per mort. (Els que entren en suspensió, el joc automàticament no els té en compte en els impostos)
      (3) No es considera compensació econòmica el menjar que reben els soldats per a la seva manutenció diària.



    Sancionat per les Corts el 15 de gener de 1463.

    [/rp]

    [rp]





      Ley de regulación de los impuestos y el fraude fiscal



      Título I: Objeto de la ley.

      Artículo 1. Esta ley tiene por objeto establecer las bases del procedimiento general para poder asegurar que todos los ciudadanos del Principat de Catalunya cumplen con el deber establecido en el Artículo VI del Estatuto de la Ciudadanía del Principat de satisfacer los impuestos que impongan el Govern y/o los ayuntamientos.


      Título II: Sobre los impuestos.

      Artículo 2. Tienen competencia para imponer impuestos a los ciudadanos, dentro de sus respectivos ámbitos:
      -Los alcaldes de cada ciudad.
      -El Govern del Principat de Catalunya.

      Artículo 3. A efectos de esta Ley se consideran impuestos del Principat

      - Los impuestos municipales.
      - Las tasas de amarre.
      - Los impuestos sobre tabernas.
      - Los impuestos que el Govern pueda establecer en un momento puntual.
      - Cualquier otro tipo de impuesto o taxa que en un futuro se establezca


      Título III- Sobre los derechos y deberes de los ciudadanos y los extranjeros .

      Artículo 4.- Los ciudadanos del Principat tienen el derecho de ser informados de los impuestos que los alcaldes y el gobierno quieran aplicar. Para ello serà necesario que estos publiquen los correspondientes anuncios en los tablones públicos de la villa y del Principat, respectivamente (1). Nadie podrà alegar desconocimiento de un impuesto si este se ha anunciado públicamente.

      Artículo 5. Los ciudadanos del Principat tienen el deber de pagar los impuestos que establezcan los Alcaldes y el Govern del Principat dentro del plazo explicitado para hacerlo. En caso contrario deberán pagar los recargos correspondientes.

      Artículo 6. Los extranjeros que visiten el Principat están sujetos a los mismos impuestos que los ciudadanos de Catalunya en todas las actividades que realicen y que esten gravadas con alguno de los impuestos que se relacionan en el Artículo 3 de esta misma ley.


      Título IV: Sobre el fraude fiscal y su denuncia.

      Artículo 7. Se considera fraude fiscal la negativa por parte de un ciudadano o un extranjero de satisfacer los impuestos de un ayuntamiento o del gobierno del Principat de Catalunya.

      Artículo 8. El fraude fiscal es considerado un delito de traición de acuerdo a lo establecido en la letra "b" del Artículo XX del Título IV del Código Penal de Catalunya

      Artículo 9. A efectos de la presente ley, la autoridad competente para hacer las notificaciones y elevar una denuncia al fiscal es el Alcalde en caso de impuestos municipales y el Baile en caso de impuestos del Govern.

      Artículo 10. Será requisito previo para poder denunciar a un ciudadano o extranjero por fraude fiscal que hayan transcurrido un mínimo de 15 días desde la prescripción del plazo para satisfacer el impuesto sin recargo por demora.

      Este plazo no es aplicable en el caso de las tasas de amarre. En este caso el procedimiento se debe acelerar segun sea el tiempo de permiso de amarre concedido, de tal manera que no sea inútil la denuncia. Para ello serà suficiente que el Bayle, personalment o por medio del Cónsol del Mar o del Jefe de Puerto, advierta públicamente al capitan que inicia una denuncia por impago de las tasas de amarre. Esta notificación se podrá hacer una vez transcurrido la mitad del plazo máximo de amarre concedido.

      Artículo 11. En la denuncia debe constar, por lo menos, la siguiente información:
      Nombre y dirección del ciudadano, tipo de impuestos y/o tasas impagados, importe adeudado con recargo de demora incluido y anuncio público de los impuestos.

      Artículo 12. Se podrán acumular, en una misma denuncia, deudas pendientes de diferentes periodos impositivos a criterio de la autoridad competente.

      Artículo 13. En cualquier momento durante el juicio, el acusado puede aportar pruebas del pago de los impuestos con los recargos correspondientes, aunque los haya satisfecho después de iniciarse el juicio. En este caso y siempre que el acusado no sea reincidente por el mismo tipo de delito, el juez puede tener en cuenta el gesto en el momento de dictar sentencia.

      Artículo 14. En ningún caso la condena por fraude fiscal supone la condonación de la deuda. Ésta continuará existiendo y será un agravante en juicios posteriores por otras deudas que pueda contraer el imputado.


      Título V: Supuestos especiales.

      Artículo 15. Los ciudadanos que hayan estado de retiro espiritual, de viaje fuera del Principat, o los enfermos que no puedan salir de casa (2), tienen la obligación de satisfacer la deuda acumulada durante los primeros 5 días de su regreso.
      En el supuesto que la satisfacción de la deuda en aquel momento comprometa la propia viabilidad económica podrán pedir a la autoridad competente un aplazamiento del pago que le permita continuar viviendo sin peligro de su economía. Este aplazamiento se pactará caso por caso con la autoridad impositiva.

      Artículo 16. Los soldados que hayan estado prestando servicio en los ejércitos del Principat durante más de 15 dias seguidos y no hayan recibido una compensación econòmica por ello, estarán exentos del pago de impuestos durante éste periodo de servicio (3).

      Artículo 17. Los impuestos creados y notificados por alcaldes que hayan accedido al cargo mediante un asalto ilegal al Ayuntamiento, es decir, sin autorización del President de la Generalitat o del Príncep de Catalunya , serán considerados ilegales y por este motivo los ciudadanos no tendrán la obligación de pagarlos.

      El Alcalde legal que suceda al asaltante deberá condonar todos estos impuestos en cuanto acceda a su oficina. El Alcalde en cuestión, no tendrá, sin embargo, la obligación de devolver los impuestos a aquellos ciudadanos que por no estar atentos a lo que sucede en su ciudad los hayan pagado.


      Disposición adicional
      Los alcaldes tendrán que adaptar sus ordenanzas, presentes y futuras, a esta Ley. Mientras tanto, en ausencia de norma local, la presente ley tendrá carácter subsidiario y podrá ser aplicada en cualquier ciudad del Principat.


      Disposición derogatoria
      Queda derogada la Ley de regulación de los impuestos del Principat y del fraude fiscal de 1 de marzo de 1459 y todas las disposiciones con rango de Ley o inferior, sean de carácter general o especial que se opongan a la presente Ley.


      Disposición final
      Toda modificación de la presente Ley, contendrá una redacción completa de las normas afectadas.

      Esta ley entrará en vigor el día siguiente de la aprobación por Les Corts del Principat.




      (1) Publicación en el foro oficial: en la nave de la villa (impuestos municipales) y en la Fonda (impuestos del Gobierno)
      (2) Muertos IG por desconexión y los que estan inmobilizados 45 dias por muerte . ( los que entran en suspensión, el juego automàticament no les tiene en cuenta en los impuestos)
      (3) No se considera compensación económica la comida que reciben los soldados para su manutención diaria.



    Sancionado por las Cortes el 15 de enero de 1463.

    [/rp]

    [rp]




    Els síndics de les Corts Catalanes, reunits en la quarta sessió del XXXI periode acorden per unanimitat dels vots emesos, sancionar la Llei de Regulació de Frau Fiscal.

    Vots a favor:
    Seny Mourlange en representació de Tarragona
    Sa Il·lustrissima Suplici Setzefonts i de Tobella, Baró d'Osona, en representació de la Baixa noblesa.
    Seny Palamades en representació de Vic
    Seny Oleguer Viaderdona en representació de Puigcerdà
    Seny Sigfridus en representació de Tortosa
    Seny Khabibulin en representación de Barcelona
    Seny Berritzo en representación de Girona

    Vots no emessos:
    Seny Pavesaurio en representació de Lleida


    Palau de Pedralbes, 15 de gener de 1463.






    Los síndicos de las Cortes Catalanas, reunidos en la cuarta sesión del XXXI período acuerdan por unanimidad de los votos emitidos, sancionar la Ley de Regulación de Fraude Fiscal.

    Votos a favor:
    Don Mourlange en representación de Tarragona
    Su Ilustrisima Suplici Setzefonts i de Tobella, Barón d'Osona, en representación de la Baja nobleza.
    Don Palamades en representación de Vic
    Don Oleguer Viaderdona en representación de Puigcerdà
    Don Sigfridus en representación de Tortosa
    Don Khabibulin en representación de Barcelona
    Don Berritzo en representación de Girona

    Votos no emitidos:
    Don Pavesaurio en representación de Lleida


    Palau de Pedralbes, 15 de enero de 1463.

    [/rp]
    tauler oficial/tablón oficial

      Data i hora actual: Ds 23 Set 2017, 18:30